Jaciment Arqueològic del Castellot

Jaciment Arqueològic del Castellot
	Jaciment Arqueològic del Castellot amb voluntaris de la Universitat Autònoma de Barcelona realitzant una campanya d'excavació
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Bolvir (Baixa Cerdanya)
Història
Estat de conservació	obert al públic i bon estat
Lloc web	bolvir.cat…

El Jaciment Arqueològic del Castellot és un dels pocs poblats ibèrics localitzat al Pirineu^[1] i el més important dels ceretans trobat fins avui. Es troba a l'extrem i la zona més elevada de La Corona, ubicada al sud-est del municipi de Bolvir (Cerdanya, km. 183 ctra. nac. 260 Puigcerdà-Seu d'Urgell), una terrassa natural avançada de la plana cerdana, amb una bona panoràmica del terç ponent de la comarca. És un indret estratègicament situat que va facilitar el control del territori en moments claus de la història.

Fins avui s'ha excavat tan sols entre un 30-40% de la superfície total del jaciment, que continua essent objecte d'estudi i d'interpretació a partir d'una continuada recerca científica. No obstant, el gener del 2015 es va inaugurar el centre de difusió Espai Ceretània on s'ofereixen les eines necessàries per a la completa compressió del Jaciment Arqueològic del Castellot. Mitjançant suports audiovisuals, tecnològics i interactius es desenvolupa la informació necessària per a la correcta comprensió del jaciment.

Les intervencions arqueològiques sobre el jaciment del Castellot, dins el projecte «Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga» (PATCA) iniciat durant el període 2014-2017, es poden consultar a les publicacions «ERA», intervencions fetes amb la col·laboració de l'Espai Ceretània.^[2]

Gràcies als treballs duts a terme durant la campanya d'estiu de l'any 2024, mitjançant l'arqueologia experimental s'ha pogut reconstruir una casa típica ceretana, de planta rectangular i amb una llargada dos vegades més gran que l'amplada. Composada de dues estances, una davant de l'altra. Amb un primer porxo corresponent a una avantsala, que es tractaria d'un pati polifuncional, on s'hi desenvoluparien diverses tasques productives o d'estabulat del bestiar. I una segona estança, on s'hi organitzaria la vida domèstica familiar.

Feta mitjançant els mateixos procediments tècnics i constrictius emprats en l'època, amb murs fets amb un sòcol de blocs de pedra i recreixement de tàpia, sostre embigat de fusta, brancatge i una capa de terra premsada per impermeabilitzar-lo.

Context geogràfic i topogràfic de la ubicació del Castellot

És un jaciment arqueològic situat a l'extrem i al punt més elevat de La Corona de Bolvir, l'indret és un tossal amb forts pendents que deixa només un punt d'entrada, la visera meridional. El poblat gaudeix d'un ampli domini visual sobre el terç ponent de la comarca de Cerdanya, en concret de l'Estret d'Isòvol, pas natural d'entrada i sortida a la vall. De manera que aquesta antiga fortificació tindria un domini clar del que eren les antigues vies de comunicació, ja que pel voltant d'aquesta hi hauria diferents vies: per una banda, trobem la possible via romana que probablement comunicava Llívia (Iulia Lybica) amb les terres de l'Alt Urgell. I d'altra banda, trobem a uns metres del jaciment el curs del riu Segre, articulador del territori.

Context Històric i Cronològic

Al Castellot trobem tres grans modificacions de tres etapes diferents: Una primera fase ibèrica ceretana; seguida d'una segona fase romana; i després d'un període d'abandonament, a partir del segle X dC (en plena època medieval) va ser repoblat reaprofitant els vestigis d'etapes anteriors. Però a partir dels segles XI i XII^[3] dC va ser abandonat definitivament. Per tant, el Castellot està format per una superposició de fases que han estat interpretades gràcies als estudis arqueològics dels últims anys.

Fase Ceretana

La primera fase arqueològica s'ha datat d'època ibèrica, els estudis han determinat que aquesta conté: una muralla irregular que s'adapta al terreny, un fossat, murs d'escarpa domèstics i una sèrie d'elements típics dels oppida ibèrics, que a part de delimitar el territori i d'articular el sistema defensiu, també estan carregats d'un simbolisme que dota de prestigi el poblat per sobre d'altres més humils.

El sistema constructiu de murs ibèrics està format per grans còdols entrelligats amb fang, que en èpoques posteriors faran de base dels murs romans.

Les cases ceretanes serien d'uns 4 a 5 metres d'alçada amb un segon pis de fusta. S'alçaven sobre una planta generalment quadrada i probablement posseïen unes teulades fortament inclinades per evitar l'acumulació de neu. A cada casa hi podien viure 5 o 6 persones i solien tenir uns patis individuals o espais comunitaris, generalment descoberts. Així doncs, les casses estaven ben equipades per resistir els durs hiverns a la Cerdanya. Les cases romanes són pràcticament idèntiques a les ceretanes.

Fase Romana

Després d'aquest període ibèric que es configura entre els segles IV i III aC, trobaríem una segona fase romana republicana que comença al segle ii aC. El poblat és reformat defensivament, l'entrada ja no està al sector llevant sinó al sector meridional, aquesta nova entrada a poblat està flanquejada per dues grans torres quadrades i un bastió defensiu. El sistema constructiu murari és més complex, es comencen a utilitzar pissarres per edificar murs i les entrades de les cases posseeixen un preciós enllosat. La joia d'època romana va ser el taller metal·lúrgic, amb tres forjas, que segons els estudis realitzats i les restes trobades produïa elements de vidre, objectes de ferro, coure, estany, plom, entre altres materials. El poblat acabarà essent abandonat pels romans, degut als conflictes socio-polítics, com dues guerres civils que va patir Roma i una revolta que es va produir al poblat.

Fase Medieval

Després de nou segles El Castellot tornarà a repoblar-se amb l'arribada dels Gots. Aquests es trobaran un poblat abandonat i en runes, de manera que reconstruiran cases, una nova muralla i una nova entrada al poblat a l'oest del jaciment, amb el mateix sistema constructiu però amb uns murs en opus spicatum.

Pel que fa al sistema defensiu, trobem la construcció d'una nova entrada al sector ponent i al costat d'aquesta hi havia edificada una torre de guaita, la més gran del jaciment i la que millor complia la seva funció de vigilància.

Orígens del Jaciment

L'estudiós francès Claude Saurel planteja per primera vegada l'existència d'un jaciment arqueològic al Castellot de Bolvir el 1990 a partir de la recollida de materials d'època antiga en la superfície. I el 1991 l'historiador Oriol Olesti i l'arqueòleg Oriol Mercadal duen a terme quatre sondeigs arqueològics a El Castellot. Es localitzen alguns murs, s'excava parcialment una sitja, i es documentaren traces inequívoques de l'existència d'un poblat d'època iberoromana al tossal de La Corona.

Però no va ser fins al 2006 quan s'inicien les intervencions arqueològiques de recerca al Castellot de Bolvir. Un equip de recerca format per membres del departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Museu Cerdà i per arqueòlegs professionals, inicien les intervencions arqueològiques al jaciment del Castellot emparats per un projecte d'investigació dirigit pel Dr. Oriol Olesti, els quals hi treballaran ininterrompudament al jaciment en els anys següents.

L'any 2015 el Castellot de Bolvir esdevé Campus Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'alcalde de Bolvir, il·lm, Bartomeu Baqué i el rector de la UAB, Ferran Sancho, signen un conveni per tal que el jaciment iberoromà esdevingui espai de formació per a futurs arqueòlegs. La creació d'aquest campus és fruit de vuit anys de col·laboracions entre l'Ajuntament i la Universitat.

Orígens de l'Espai Ceretània

L'any 2007 es planteja per primera vegada la necessitat de construir un centre d'interpretació al Castellot de Bolvir. El nou equip de govern format a partir de les eleccions municipals d'aquell mateix any, encapçalat per l'alcalde, senyor Bartomeu Baqué i Muntané, anuncia que en un màxim de dues legislatures Bolvir disposarà d'un centre d'interpretació del jaciment arqueològic del Castellot.

Finalment el 2015 s'inaugura el Centre d'Interpretació Espai Ceretània del Castellot de Bolvir. La construcció i l'execució de l'edifici s'havia iniciat la tardor del 2012, mentre que les tasques de museïtzació de l'espai finalitzaren el 2015. El centre ha comptat amb una inversió d'un milió d'euros, dels quals 570.000 provenen de fons FEDER i de la Generalitat, mentre que la resta els aporta el propi Ajuntament.

Bibliografia

Asensio, D.; Cardona, R.; Ferrer, C.; Morer, J.; Pou, J.; Saula, O. (2005). “Noves dades sobre el nucli fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgell)” A: XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans, Volum I, celebrat a Puigcerdà el 14 i 15 de novembre de 2003, ed. I. d. E. Ceretans Puigcerdà i Andorra, pàgs 467-474
Asensio, D; Cardona, R; Ferrer, C; Garcia-Dalmau, C; Morer, J; Pou, J; Saula, O (2009) “L'arquitectura domèstica en el nucli fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, l'Urgell), Segle III aC” A: Arqueomediterrània 11. L'espai domèstic i l'organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·lenni aC). Actes de la IV reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell, 6 al 9 de març de 2007) pàgs 125-141
Asensio, D.; Cardona, R.; Garcia, C.; Ferrer, C.; Morer de Llorens, J.; Pou, J.; Saula, O. (2011). “El fossat del poblat ibèric dels Estinclells (Verdú, l'Urgell). Segle III aC” A: Revista d'Arqueologia de Ponent, n. 21, Universitat de Lleida pàgs 121-128
Campmajó, P. (1983). “Le site protohistorique de Llo (Pyrénées Orientales)”. Université de Perpignan
Campmajó, P. (2010). La transition âge du bronze – âge du fer en Cerdagne. Origines des influences. Projet collectif de recherche 2011-2013. Treball inèdit
Campmajó, P. (2013). Rapport de fouille programmée du site de Llo1 (année 2013). Treball inèdit
Crespo, C; Mercadal, O; Morera, J (2009) Memòria de les intervencions arqueològiques realitzades al Castellot de Bolvir (2006-2009). Lliurat al Servei d'Arqueologia del Dept de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Guardia, Jordi; (2003) Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Colomines de Llívia. Lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Treball inèdit
Guardia, Jordi; (2012) Iulia Libica. Les darreres excavacions i el replantejament de la seva topografia urbana. Tesina de màster lliurada a l'ICAC. Treball inèdit.
Guardia, Jordi; Mercadal, Oriol; Olesti, Oriol (Eds.) Llívia i la Cerdanya a l'Antiguitat. ICAC, Tarragona, en premsa.
Mercadal, O.; Olesti, O. (1991). “El Castellot (La Corona, Bolvir). Un assentament ceretà a la plana cerdana”, A: IX Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Suplement; Investigacions arqueològiques a la Cerdanya, ed. I. d. E. Ceretans Puigcerdà i Andorra.
Mercadal, O.; Olesti, O. (1995). Memòria de la prospecció arqueològica a El Castellot (Bolvir, La Cerdanya), lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya el febrer de 1995
Morera, J; Oller, J (2013) Memòria de les intervencions arqueològiques realitzades al Castellot de Bolvir. Campanyes 2010. Lliurada al Servei d'Arqueologia del Dept de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Morera, J; Oller, J (2014) Memòria de les intervencions arqueològiques realitzades al Castellot de Bolvir. 2011-2013. Lliurat al Servei d'Arqueologia del Dept de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'abril de 2014. Treball inèdit
Morera, J; Olesti, O; Oller, J; Mercadal, O; Sànchez, E (2012): "El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, íberoromana i altmedieval. Campanyes de 2010 i 2011" A: XI Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, celebrades a Girona el 15 i 16 de juny de 2012. pàgs 125-133.
Morera, J; Olesti, O; Oller, J; Mercadal, O; Sànchez, E (2014): "El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, íberoromana i altmedieval. Campanyes de 2012 i 2013" A: XII Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, celebrades a Besalú el 13 i 14 de juny de 2014. pàgs 159-168.
Olesti, O; Morera, J; Crespo, C; Mercadal, O; Aliaga, S; Sànchez, E (2008): "El Castellot de Bolvir, una fortificació íberorromana a la Cerdanya " A: IX Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona. Volum I, celebrades a l'Escala el 6 i 7 de juny de 2008. pàgs 217-223.
Olesti, O; Morera, J; Crespo, C; Mercadal, O; Sànchez, E (2010): "El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, íberoromana i altmedieval. Campanyes de 2008 i 2009" A: X Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, celebrades a Arbúcies el 28 i 29 de maig de 2010. pàgs 147-158.
Olesti, O; Morera, J; Crespo, C; Mercadal, O; (2011): "El Castellot de Bolvir (la Cerdanya): una fortificació ceretana als Pirineus" A: Tribuna d'Arqueologia 2009-2010, pàgs. 295 – 330
Oller, J (2013) Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Tossal de Baltarga. Juliol de 2012. Lliurat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Oller, J; Olesti, O; Mercadal, O; Morera, J (2013) “El Tossal de Baltarga. Un nou assentament Ibero-Ceretà” A: KER. Revista del Grup de Recerca de la Cerdanya. Núm 6. Pàgs 61-66
Oller, J; Morera, J (2014) Informe de la intervenció arqueològica al jaciment del Tossal de Baltarga. Campanya 2013. (Bellver de Cerdanya, Cerdanya). Lliurat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya el gener de 2014. Treball inèdit
Olmos, P.; (2008). “Adaptació metrològica grega en l'arquitectura ibèrica de Catalunya: Puig de Sant Andreu d'Ullastret i Mas Castellar de Pontós” A: Cypsela, 17. El temps a la Prehistòria de Catalunya: satacions i seqüències culturals de l'Holocè a l'Edat del Ferro (12.000 – 650 cal ANE) pàg 273-284
Olmos, P.; (2009). “Aproximació a la mètrica ibèrica a Catalunya (segles V-II aC)”, A: Revista d'Arqueologia de Ponent, 19, Universitat de Lleida, pàgs 51-70
Olmos, P.; (2010). A: Estudi dels patrons mètrics arquitectònics i urbanístics del món ibèric (segles V-II aC), tesi doctoral dirigida per la Dr. M Carme Belarte i presentada l'octubre de 2010 a Tarragona

Referències

↑ «El Castellot». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 agost 2020].
↑ Mercadal Fernàndez, Oriol; Morera Camprubí, Jordi; Oller Guzmán, Joan; Olesti Vila, Oriol «El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): Les darreres intervencions arqueològiques». ERA - revista cerdana de recerca. Salòria [Puigcerdà], 2017, pàg. 9 a 24. ISSN: 2462-3717.
↑ Aliaga, Sara; Mercadal, Oriol; Quílez, Enric; Simon, Erola. La Cerdanya - Arte y Patrimonio (en castellà). Puigcerdà: Ajuntament de Puigcerdà, 2015, p. 10. ISBN 978-84-606-6246-4.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaciment Arqueològic del Castellot

[1] «El Castellot». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 agost 2020].

[2] Mercadal Fernàndez, Oriol; Morera Camprubí, Jordi; Oller Guzmán, Joan; Olesti Vila, Oriol «El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): Les darreres intervencions arqueològiques». ERA - revista cerdana de recerca. Salòria [Puigcerdà], 2017, pàg. 9 a 24. ISSN: 2462-3717.

[3] Aliaga, Sara; Mercadal, Oriol; Quílez, Enric; Simon, Erola. La Cerdanya - Arte y Patrimonio (en castellà). Puigcerdà: Ajuntament de Puigcerdà, 2015, p. 10. ISBN 978-84-606-6246-4.

[1]

[2]

[3]